LA LLIBERTAT ÉS UNA LLIBRERIA

A l’entrada del Born, un petit nínxol amb publicacions del historiador Albert Garcia Espuche, comissari del projecte museogràfic. No es veu ningú a l’exposició permanent, dedicada a il·lustrar aquelles publicacions. Estris de quotidianitat, vaixelles de ceràmica recuperades, pipes, copes. Un breu vídeo explica la destrucció borbònica i les conseqüències del Decret de Nova Planta; poques referències al desenvolupament posterior al 1714; oblit de l’arquitectura del ferro del  Mercat, dels canvis demogràfics, del procés de gentrificació i del paper urbà del Born.

Al Centre Cultural, cap llibre. La llibreria fou tancada fa anys.

Una experiència visual.

La qualitat de la visió interior del Born és conseqüencia de la munió entre l’arquitectura del ferro del XIX, de la seva correcta restauració i d’una impecable tasca arqueològica. Dono fe, al llarg de la intervenció tècnica viscuda al Born, de l’acceptable coordinació entre arquitectura i arqueologia. Descobert el jaciment, ningú no va gosar afectar cap pedra, ans al contrari, les trobades foren considerades com un valor afegit, i el respecte a les mateixes va portar  a canviar el projecte inicial de la biblioteca, situant-lo en el pla superior de l’antic mercat. 

Un  museu per a la ciutat. La resistència a la utilitat social.

Desprès de la mediàtica campanya d’historiadors -reivindicant el Born com a una fita en la xarxa de museus de la ciutat- el resultat avui és una petita exposició dedicada al costumisme de l’època i un vídeo en un raconet del recinte. L’aparent coincidència entre aquell col·lectiu i el poder polític es trencà amb motiu del tri-centenari de 1714, on la finalitat historiogràfica fou desplaçada per accentuar el fet de la repressió borbònica que evidencià el jaciment descobert.

La polèmica sobre la compatibilitat de jaciment i biblioteca fou un fals debat, ja que era obvi que conservar el jaciment impedia construir la biblioteca tal com fou prevista inicialment, però no si aquesta adoptava formats més reduïts, conservant la funció relacionada amb el coneixement i derivant la de mer magatzem documental. Aquesta opció fou rebutjada, ja que impedia tant el discurs historiogràfic, com la concepció d’un mausoleu de la memòria,  refractari  a integrar valors d’utilitat pública.

Quan la política s’atorga la potestat d’influir en la ideologia i sentiments dels ciutadans, el resultat és, com a mínim, poc saludable, i el Born és avui fruit d’aquesta actitud. Per a comprovar-ho cal simplement constatar l’erràtica política de destitucions de directors del Centre Cultural, i el maquillatge d’assistència pública comptabilitzant a turistes encuriosits.

Desprès de la darrera destitució, no creiem que la solució vingui de derivar la seva gestió al Museu d’Història de la Ciutat, malgrat la seva reconeguda tasca cultural. La situació  actual, desprès de deu anys de funcionament, indica que ens trobem davant d’una qüestió  estructural de més gran abast.

Per abordar-la caldria concentrar el missatge polític i historiogràfic en el paper del jaciment retrobat. Aquest s’explica per si sol, sent irrepetible a la ciutat. El mercat, la coberta, és el seu embolcall, i no està obligat a assumir ni parcial ni totalment aquella missió. El maridatge formal entre jaciment i arquitectura ha estat ben resolt. Ambdós elements, jaciment i embolcall, tenen suficient entitat per assumir papers diferents des d’una respectuosa convivència.

La referència en 2013 a la “zona cero de Catalunya”,  obvia que a Nova York el record de la tragèdia es projectà amb diversos registres que fusionen la memòria i la nova vida generada.

Escrivíem al 2011,: “…quan els nord-americans van veure les beines de les bombes ja esclatades convertides en gerros de flors a les cases vietnamites, van entendre que havien perdut la guerra. Els pobles que han patit agressions reaccionen amb voluntat de revitalitzar els espais destrossats, i la millor forma de contradir l’opressió es afegir-hi vida i utilitat col·lectiva. Si únicament rememorem la destrucció de 1714, perpetuem els seus efectes, no honrem als que els van patir, sinó que recordem als que la van ocasionar. És tant com si tornés a guanyar Felip V.”

Les espurnes de la Memòria. La utilitat social.

Desprès de deu anys fora oportú revitalitzar el Born afegint-li utilitat social. Les espurnes de la memòria poden indicar algunes possibilitats. Al seu dia,El Mercat del Born,   revitalitzà La Ribera enderrocada Al 1974, el moviment ciutadà, salvant-lo de la destrucció, reivindicà ,amb el “Born Ateneu Popular“, la utilitat social i cultural; el mateix moviment acollí amb entusiasme la iniciativa de la Pompeu Fabra d’introduir activitats del coneixement;  El FNAC, una llibreria; una mediateca; sales d’estudi pels joves que amplien les limitacions de les seves llars, etc.  El poder polític i els exegetes del passat no escoltaren aquelles veus, i avui encara es resisteixen a  acceptar que memòria i futur són parts indissolubles de la identitat d’un poble; n’hi ha que, no necessiten de monuments, amb un arbre en tenen prou.

Fora desitjable que el Born obrís també a les nits, com a contrapunt del soroll i l’oci nocturn, i que es despengéssim els cortinatges interiors que, una museografia refractària a la llum natural, ha imposat. Que el Born fos baluard d’un republicanisme de cor per fomentar la independència personal que genera el coneixement. Com diria en Joan Margarit: la llibertat és una llibreria.