Dormir al carrer demana aixoplugar-se del fred, la calor, la pluja, el vent i la humitat. A Barcelona, existeixen poques porxades; no hi ha ponts ni rius, i molts dels vestíbuls dels bancs i caixes d’estalvi s’han tancat en moure els caixers a les façanes dels edificis.
Entre les porxades, la més distingida és la dels Porxos d’en Xifré, sota el més important exemple d’arquitectura residencial neoclàssica francesa de la ciutat. Es un lloc especial, degut al reconegut restaurant que acull. Lloc requerit per visitants il·lustres i polítics locals, després de jornades d’intensa activitat parlamentària, a on no era difícil veure cotxes oficials, amb uniformats conductors, amb el motor al ralentí esperant la finalització dels àgapes de treball dels titulars. Permissivitat per les tauletes del restaurant gaudint de la protecció dels magnífics porxos, mantells blancs, fina coberteria i ocasionals pianistes que amenitzen les trobades. Tot servit per cambrers de negra vestimenta i blancs davantals. En arribar a la cantonada, mirant al Pla del Palau, canvia el paisatge, i els porxos acullen restes de dormitoris efímers, desprès de que les brigades municipals de neteja, fumiguin l’ambient, a l’espera de nous inquilins nocturns, que amb sort a l’hivern, ofereixen una rica paleta de color dels sacs de dormir i embolcalls de cartró.
Però son els bancs els llits improvisats més comuns i preuats de la ciutat. Una ciutat que pot enorgullir-se d’un repertori extens i de qualitat d’aquest mobiliari. Des de banc romàntics herència del XIX; bancs- tauletes; cadiretes; bancs que leviten o fins i tot bancs-escultura, no aptes per asseure’s, però que han rebut distincions de disseny exemplar.
Exemples de bancs, que representen una petita part del mostrari de bons dissenys i d’empreses de mobiliari serioses, que han estès el seu repertori a moltes ciutats de Catalunya i l’Estat. Però hi ha exemples que sobresurten per la seva finalitat de protegir al ciutadà i al turisme, de la visió colpidora de la realitat social d’aquesta Barcelona presentable. Bancs amb travesses de fusta per evitar dormir o estirar-se, o cadiretes concatenades, sense autor reconegut, producte d’empreses que satisfan els desitjos d’ordre social municipal.
Fa dies que als porxos no dorm ningú. No es veuen restes de cartrons, llaunes, ni burilles. Les maquines d’asfaltar han reposat els paviments de les calçades; les pintures de tràfic han renovat l’aspecte de la via públic; s’anuncien inversions per a la Barceloneta. Son senyals de que s’apropa la Barcelona World Race.
Rafa de Cáceres 
Deja un comentario